Ideologia Sexista

Per a comprendre el que suposa que una ideologia sexista forme part de la teua societat, quines incidències te i com contribuir a disminuir la seua presència és fonamental plantejar-se prèviament aquestes tres qüestions: Què és? Com es manifesta? Com "donar llum"? 

Què és?

El sexisme és la paraula amb la qual ens referim a les desigualtats, els prejudicis, els estereotips i les discriminacions existents en raó del sexe de les persones. Es tracta d'unes determinades característiques psicològiques socials i culturals que tracten deformadament als sexes.

Posseeix una dimensió invisible inconscient i subtil que ha penetrat en la nostra cultura i forma part de la societat d’avui dia.

Com es manifesta?

Es manifesta permanentment en el nostre dia a dia. Podem citar el cas de l'escola ja que contribueix en gran manera al fet que aquesta diferenciació romanga i es veja com alguna cosa natural. Els xiquets sempre són bons en activitats de llançament i competicions en equip, mentre que les xiquetes són especialistes en jocs que impliquen flexibilitat, coordinació i habilitat motriu fina. El cas del pati del col·legi és el més significatiu ja que si ens fixem, la gran majoria dels xiquets estan jugant, corrent pel pati mentre que les xiquetes romanen jugant assegudes o parlant. És un àmbit molt a tindre en compte ja que és on més incidència podem arribar a tindre i, per tant, contribuir a allunyar aquest tipus d’ideologies i estereotips de la societat. Malauradament el sexisme en l’escola o be passa desapercebut o s’enalteix tant de forma conscient com inconscient.

Com donar llum?

Sens dubte estem envoltats d’una gran quantitat de missatges, que voluntària o involuntàriament, ens recorden a quin sexe pertanyem, quins avantatges tenim i quin rol em de desenvolupar. Una via molt recurrent a l’hora de donar llum sobre aquest fosc tema es parar-nos a pensar les vegades que, com alumnes, hem patit  alguna mena de discriminació o ens han demanat que canviem de comportament tan sols pel sexe al que pertanyem. Aquests comportaments condicionen en gran mesura la evolució personal i per tant, els seus hàbits i la seua forma d’actuar el que ens porta únicament a ser hereus i transportadors d’aquesta ideologia.

Sens dubte ser conscients de la presència latent d’aquest tipus de pensament, conèixer-lo i combatre-lo sense extremar-nos i arribar a l’igualitarisme és una bona fórmula per poder progressar.

El futbol, l'opi del poble.

"Violència al futbol? això és una cosa pròpia del joc, la gent ho exagera tot". Al llarg de la història del món esportiu, sobre tot en l'àmbit futbolístic, han esdevingut actuacions deplorables pròpies de la barbàrie. Sembla que els "temples del futbol" fan aflorar a l'ésser humà els seus instints més primitius, els sentiments eclipsen a la raó, l'evolució humana queda aparcada i l'únic important per damunt de tot es guanyar la batalla. Sempre m'he considerat un apassionat del futbol he negat evidències, he cregut en les més banals utopies com si en elles em fos la vida, és com si el futbol fos una malaltia que t'atrapa i no et deixa marxar, una malaltia que justifica tot, una malaltia socialment acceptada pels grans cercles socials. El futbol que avui dia podem veure a la televisió, aquell del que tot el món parla al bar és la major expressió de putrefacció i corrupció d'un esport. Per molt que en pese, el futbol ja no és sols futbol ara és: economia, negoci, política, control de masses, violència, fanatisme. No obstant, dins d'aquesta gran mentida de "fair play" "exemples de superació" "respecte " que ens intenten vendre sempre ens quedarà allò més pur i essencial que intrínsecament comporta el futbol, allò que si comporta una educació en si mateix, allò que mai ens podran arrabassar: ajuntar uns amics al parc, delimitar dues porteries i fer rodar el baló.

El moviment és educatiu o tal vegada no?

En relació a la temàtica que estem tractant aquests dies a classe hem elaborat un díptic (adjuntat al final del document) on es recopilen diverses opinions i cites de diversos autors que defenen baix el seu punt de vista si el moviment és educatiu o no. Personalment crec que el moviment si pot arribar a ser educatiu sempre i quan tinga com a premissa bàsica ser-ho, com be citen en aquest article  Devís, J. y Peiró, C. (2011). Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación Física. Tándem,35, 68-74 "La práctica de actividades físicas sin tener una idea de lo que se quiere hacer con ellas es un signo de que no son educativas"

Acaba la Setmana Pennac

Per a finalitzar amb la setmana Pennac, els meus companys Néstor Portes Morell, Mario Aparisi Mancho i jo hem el·laborat un vídeo en relació al seu exemplar "Mal de Escuela", en ell hem volgut plasmar mitjançant imatges passatges significatius del llibre.