miércoles, 20 de mayo de 2015

Autoavaluació "final"

Quan Víctor ens va explicar que l’avaluació de l’assignatura anava a basar-se en gran part en un autoavaluació el primer que em va vindre a la ment fou un sentiment de sorpresa. Realment pot  un alumne autoavaluar-se d’una forma objectiva? Realment pot  justificar en unes breus paraules tot el treball que ha fet al llarg del quatrimestre? En definitiva una tasca molt difícil a la que ara ens toca donar resposta.
Respecte al que he aprés jo destacaria moltes coses com: metodologies d’aprenentatge i avaluació molt diverses, la importància del moviment dins de l’àmbit educatiu, quines ideologies van lligades al moviment avui dia en la nostra societat però sens dubte la que més recalcaria és la capacitat d’argumentació amb fonaments per justificar la presència de l’educació física en el currículum.
En relació al que he fet per aprendre jo parlaria entre altres coses del blog, tant del personal com el de Víctor. Les reflexions e indagacions que vaig haver de fer per poder fer unes publicacions interessants i atractives sens dubte em van portar a comprendre els temes que allí tractava. Respecte a les lectures de les publicacions del blog de Víctor diria que també m’han incentivat a la reflexió de temes que en qualsevol altra circumstància no m’haguera plantejat. Però principalment parlaria de les converses i debats que hem tingut tant a les classes teòriques com a les pràctiques que ens han fet aturar-nos per un moment i pensar en si allò que estàvem fent era realment el que volíem fer.
Què he fet per a que els altres aprenguen? Realment no se si els demés han après algo de mi, sens dubte l’objectiu era aquest. El principal instrument que he utilitzat ha sigut el blog. En ell he intentat fer unes publicacions interessants i atractives i amb elles arribar a la resta de la classe (i de gent en general) per intentar complementar i reflexionar sobre alguns dels temes tractats a classe. Un altre instrument utilitzat, sobretot a les classes pràctiques, han sigut les diverses aportacions i opinions que he fet durant les classes.
Quina és la importància de tot açò? Sens dubte l’adquisició d’eixa capacitat crítica essencial pel canvi i el progrés que necessita avui dia l’educació, i en gran mesura l’educació del moviment.  En definitiva  “Si buscas algo diferente, no hagas siempre lo mismo” Albert Einstein.

Respecte a la qualificació, no puc dir que meresca un 10 pues seria molt hipòcrita per la meua part ja que no he complit tots els objectius que m’havia  proposat en relació a aquesta assignatura. No obstant si he aconseguit molts d’aquets i he fet un seguiment de l’assignatura notable, per tant, jo hem qualificaria amb un 7,5.

lunes, 18 de mayo de 2015

Dibuixant la progressió

Seguint amb la primera activitat que varem fer avui hem tornat a fer un dibuix amb la mateixa temàtica. Al llarg de l'assignatura hem parlat i reflexionat sobre moltes qüestions. La reflexió sobre aquest dibuix te a veure amb el sistema educatiu actual i la necessitat de canvi. Actualment l'assignatura d'educació física està en el punt de mira, fins a tal punt que volen suprimir-la d'alguns cursos com segon de batxiller. Com be hem aprés, el moviment comporta uns valors tant intrínseca com extrínsecament que no es poden aprendre d'un altra manera que no siga així, movent-nos. Per tant es fa evident la necessitat ja no de declinar la idea de que la educació física no serveix i s'ha de llevar hores si no que és essencial per a l'educació. Per tant deuríem plantejar-nos l'opció d'introduir més educació lligada al moviment i a més educació al aire lliure ja que reporta uns beneficis que avui dia manquen en el sistema educatiu.

lunes, 4 de mayo de 2015

Activitat ideologia sexista


Avui dia dir que el sexisme no ha evolucionat en la nostra societat, per a gran part de la població significa que ser demagog. Els grans mitjans de comunicació ens fan creure que hem superat aquesta etapa típica de les societats més arcaiques, que som una societat moderna. És cert que s'ha evolucionat en alguns aspectes, de vegades inclús hem pecat de tendir cap a l'gualitarisme més absurd, no obstant no ens adonem que eixe goril·la roman entre nosaltres, que segueix latent sense casi percebre-ho des de la televisió fins al pati del col·legi, des de la política fins a l'esport, i així una gran mena de etcèteres. En aquest vídeo sols trobem alguns exemples publicitaris dels milers que sense adonar-nos observem dia a dia en qualsevol àmbit.

miércoles, 29 de abril de 2015

Ideologia Sexista

Per a comprendre el que suposa que una ideologia sexista forme part de la teua societat, quines incidències te i com contribuir a disminuir la seua presència és fonamental plantejar-se prèviament aquestes tres qüestions: Què és? Com es manifesta? Com "donar llum"? 

Què és?

El sexisme és la paraula amb la qual ens referim a les desigualtats, els prejudicis, els estereotips i les discriminacions existents en raó del sexe de les persones. Es tracta d'unes determinades característiques psicològiques socials i culturals que tracten deformadament als sexes.
Posseeix una dimensió invisible inconscient i subtil que ha penetrat en la nostra cultura i forma part de la societat d’avui dia.

Com es manifesta?

Es manifesta permanentment en el nostre dia a dia. Podem citar el cas de l'escola ja que contribueix en gran manera al fet que aquesta diferenciació romanga i es veja com alguna cosa natural. Els xiquets sempre són bons en activitats de llançament i competicions en equip, mentre que les xiquetes són especialistes en jocs que impliquen flexibilitat, coordinació i habilitat motriu fina. El cas del pati del col·legi és el més significatiu ja que si ens fixem, la gran majoria dels xiquets estan jugant, corrent pel pati mentre que les xiquetes romanen jugant assegudes o parlant. És un àmbit molt a tindre en compte ja que és on més incidència podem arribar a tindre i, per tant, contribuir a allunyar aquest tipus d’ideologies i estereotips de la societat. Malauradament el sexisme en l’escola o be passa desapercebut o s’enalteix tant de forma conscient com inconscient.

Com donar llum?

Sens dubte estem envoltats d’una gran quantitat de missatges, que voluntària o involuntàriament, ens recorden a quin sexe pertanyem, quins avantatges tenim i quin rol em de desenvolupar. Una via molt recurrent a l’hora de donar llum sobre aquest fosc tema es parar-nos a pensar les vegades que, com alumnes, hem patit  alguna mena de discriminació o ens han demanat que canviem de comportament tan sols pel sexe al que pertanyem. Aquests comportaments condicionen en gran mesura la evolució personal i per tant, els seus hàbits i la seua forma d’actuar el que ens porta únicament a ser hereus i transportadors d’aquesta ideologia.
Sens dubte ser conscients de la presència latent d’aquest tipus de pensament, conèixer-lo i combatre-lo sense extremar-nos i arribar a l’igualitarisme és una bona fórmula per poder progressar.



miércoles, 22 de abril de 2015

El futbol, l'opi del poble.

"Violència al futbol? això és una cosa pròpia del joc, la gent ho exagera tot". Al llarg de la història del món esportiu, sobre tot en l'àmbit futbolístic, han esdevingut actuacions deplorables pròpies de la barbàrie. Sembla que els "temples del futbol" fan aflorar a l'ésser humà els seus instints més primitius, els sentiments eclipsen a la raó, l'evolució humana queda aparcada i l'únic important per damunt de tot es guanyar la batalla. Sempre m'he considerat un apassionat del futbol he negat evidències, he cregut en les més banals utopies com si en elles em fos la vida, és com si el futbol fos una malaltia que t'atrapa i no et deixa marxar, una malaltia que justifica tot, una malaltia socialment acceptada pels grans cercles socials. El futbol que avui dia podem veure a la televisió, aquell del que tot el món parla al bar és la major expressió de putrefacció i corrupció d'un esport. Per molt que en pese, el futbol ja no és sols futbol ara és: economia, negoci, política, control de masses, violència, fanatisme. No obstant, dins d'aquesta gran mentida de "fair play" "exemples de superació" "respecte " que ens intenten vendre sempre ens quedarà allò més pur i essencial que intrínsecament comporta el futbol, allò que si comporta una educació en si mateix, allò que mai ens podran arrabassar: ajuntar uns amics al parc, delimitar dues porteries i fer rodar el baló.

miércoles, 15 de abril de 2015

El moviment és educatiu o tal vegada no?

En relació a la temàtica que estem tractant aquests dies a classe hem elaborat un díptic (adjuntat al final del document) on es recopilen diverses opinions i cites de diversos autors que defenen baix el seu punt de vista si el moviment és educatiu o no. Personalment crec que el moviment si pot arribar a ser educatiu sempre i quan tinga com a premissa bàsica ser-ho, com be citen en aquest article  Devís, J. y Peiró, C. (2011). Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación FísicaTándem,35, 68-74 "La práctica de actividades físicas sin tener una idea de lo que se quiere hacer con ellas es un signo de que no son educativas"

lunes, 6 de abril de 2015

Acaba la Setmana Pennac

Per a finalitzar amb la setmana Pennac, els meus companys Néstor Portes Morell, Mario Aparisi Mancho i jo hem el·laborat un vídeo en relació al seu exemplar "Mal de Escuela", en ell hem volgut plasmar mitjançant imatges passatges significatius del llibre.
video