El futbol, l'opi del poble.

"Violència al futbol? això és una cosa pròpia del joc, la gent ho exagera tot". Al llarg de la història del món esportiu, sobre tot en l'àmbit futbolístic, han esdevingut actuacions deplorables pròpies de la barbàrie. Sembla que els "temples del futbol" fan aflorar a l'ésser humà els seus instints més primitius, els sentiments eclipsen a la raó, l'evolució humana queda aparcada i l'únic important per damunt de tot es guanyar la batalla. Sempre m'he considerat un apassionat del futbol he negat evidències, he cregut en les més banals utopies com si en elles em fos la vida, és com si el futbol fos una malaltia que t'atrapa i no et deixa marxar, una malaltia que justifica tot, una malaltia socialment acceptada pels grans cercles socials. El futbol que avui dia podem veure a la televisió, aquell del que tot el món parla al bar és la major expressió de putrefacció i corrupció d'un esport. Per molt que en pese, el futbol ja no és sols futbol ara és: economia, negoci, política, control de masses, violència, fanatisme. No obstant, dins d'aquesta gran mentida de "fair play" "exemples de superació" "respecte " que ens intenten vendre sempre ens quedarà allò més pur i essencial que intrínsecament comporta el futbol, allò que si comporta una educació en si mateix, allò que mai ens podran arrabassar: ajuntar uns amics al parc, delimitar dues porteries i fer rodar el baló.