miércoles, 20 de mayo de 2015

Autoavaluació "final"

Quan Víctor ens va explicar que l’avaluació de l’assignatura anava a basar-se en gran part en un autoavaluació el primer que em va vindre a la ment fou un sentiment de sorpresa. Realment pot  un alumne autoavaluar-se d’una forma objectiva? Realment pot  justificar en unes breus paraules tot el treball que ha fet al llarg del quatrimestre? En definitiva una tasca molt difícil a la que ara ens toca donar resposta.
Respecte al que he aprés jo destacaria moltes coses com: metodologies d’aprenentatge i avaluació molt diverses, la importància del moviment dins de l’àmbit educatiu, quines ideologies van lligades al moviment avui dia en la nostra societat però sens dubte la que més recalcaria és la capacitat d’argumentació amb fonaments per justificar la presència de l’educació física en el currículum.
En relació al que he fet per aprendre jo parlaria entre altres coses del blog, tant del personal com el de Víctor. Les reflexions e indagacions que vaig haver de fer per poder fer unes publicacions interessants i atractives sens dubte em van portar a comprendre els temes que allí tractava. Respecte a les lectures de les publicacions del blog de Víctor diria que també m’han incentivat a la reflexió de temes que en qualsevol altra circumstància no m’haguera plantejat. Però principalment parlaria de les converses i debats que hem tingut tant a les classes teòriques com a les pràctiques que ens han fet aturar-nos per un moment i pensar en si allò que estàvem fent era realment el que volíem fer.
Què he fet per a que els altres aprenguen? Realment no se si els demés han après algo de mi, sens dubte l’objectiu era aquest. El principal instrument que he utilitzat ha sigut el blog. En ell he intentat fer unes publicacions interessants i atractives i amb elles arribar a la resta de la classe (i de gent en general) per intentar complementar i reflexionar sobre alguns dels temes tractats a classe. Un altre instrument utilitzat, sobretot a les classes pràctiques, han sigut les diverses aportacions i opinions que he fet durant les classes.
Quina és la importància de tot açò? Sens dubte l’adquisició d’eixa capacitat crítica essencial pel canvi i el progrés que necessita avui dia l’educació, i en gran mesura l’educació del moviment.  En definitiva  “Si buscas algo diferente, no hagas siempre lo mismo” Albert Einstein.

Respecte a la qualificació, no puc dir que meresca un 10 pues seria molt hipòcrita per la meua part ja que no he complit tots els objectius que m’havia  proposat en relació a aquesta assignatura. No obstant si he aconseguit molts d’aquets i he fet un seguiment de l’assignatura notable, per tant, jo hem qualificaria amb un 7,5.

lunes, 18 de mayo de 2015

Dibuixant la progressió

Seguint amb la primera activitat que varem fer avui hem tornat a fer un dibuix amb la mateixa temàtica. Al llarg de l'assignatura hem parlat i reflexionat sobre moltes qüestions. La reflexió sobre aquest dibuix te a veure amb el sistema educatiu actual i la necessitat de canvi. Actualment l'assignatura d'educació física està en el punt de mira, fins a tal punt que volen suprimir-la d'alguns cursos com segon de batxiller. Com be hem aprés, el moviment comporta uns valors tant intrínseca com extrínsecament que no es poden aprendre d'un altra manera que no siga així, movent-nos. Per tant es fa evident la necessitat ja no de declinar la idea de que la educació física no serveix i s'ha de llevar hores si no que és essencial per a l'educació. Per tant deuríem plantejar-nos l'opció d'introduir més educació lligada al moviment i a més educació al aire lliure ja que reporta uns beneficis que avui dia manquen en el sistema educatiu.

lunes, 4 de mayo de 2015

Activitat ideologia sexista


Avui dia dir que el sexisme no ha evolucionat en la nostra societat, per a gran part de la població significa que ser demagog. Els grans mitjans de comunicació ens fan creure que hem superat aquesta etapa típica de les societats més arcaiques, que som una societat moderna. És cert que s'ha evolucionat en alguns aspectes, de vegades inclús hem pecat de tendir cap a l'gualitarisme més absurd, no obstant no ens adonem que eixe goril·la roman entre nosaltres, que segueix latent sense casi percebre-ho des de la televisió fins al pati del col·legi, des de la política fins a l'esport, i així una gran mena de etcèteres. En aquest vídeo sols trobem alguns exemples publicitaris dels milers que sense adonar-nos observem dia a dia en qualsevol àmbit.

miércoles, 29 de abril de 2015

Ideologia Sexista

Per a comprendre el que suposa que una ideologia sexista forme part de la teua societat, quines incidències te i com contribuir a disminuir la seua presència és fonamental plantejar-se prèviament aquestes tres qüestions: Què és? Com es manifesta? Com "donar llum"? 

Què és?

El sexisme és la paraula amb la qual ens referim a les desigualtats, els prejudicis, els estereotips i les discriminacions existents en raó del sexe de les persones. Es tracta d'unes determinades característiques psicològiques socials i culturals que tracten deformadament als sexes.
Posseeix una dimensió invisible inconscient i subtil que ha penetrat en la nostra cultura i forma part de la societat d’avui dia.

Com es manifesta?

Es manifesta permanentment en el nostre dia a dia. Podem citar el cas de l'escola ja que contribueix en gran manera al fet que aquesta diferenciació romanga i es veja com alguna cosa natural. Els xiquets sempre són bons en activitats de llançament i competicions en equip, mentre que les xiquetes són especialistes en jocs que impliquen flexibilitat, coordinació i habilitat motriu fina. El cas del pati del col·legi és el més significatiu ja que si ens fixem, la gran majoria dels xiquets estan jugant, corrent pel pati mentre que les xiquetes romanen jugant assegudes o parlant. És un àmbit molt a tindre en compte ja que és on més incidència podem arribar a tindre i, per tant, contribuir a allunyar aquest tipus d’ideologies i estereotips de la societat. Malauradament el sexisme en l’escola o be passa desapercebut o s’enalteix tant de forma conscient com inconscient.

Com donar llum?

Sens dubte estem envoltats d’una gran quantitat de missatges, que voluntària o involuntàriament, ens recorden a quin sexe pertanyem, quins avantatges tenim i quin rol em de desenvolupar. Una via molt recurrent a l’hora de donar llum sobre aquest fosc tema es parar-nos a pensar les vegades que, com alumnes, hem patit  alguna mena de discriminació o ens han demanat que canviem de comportament tan sols pel sexe al que pertanyem. Aquests comportaments condicionen en gran mesura la evolució personal i per tant, els seus hàbits i la seua forma d’actuar el que ens porta únicament a ser hereus i transportadors d’aquesta ideologia.
Sens dubte ser conscients de la presència latent d’aquest tipus de pensament, conèixer-lo i combatre-lo sense extremar-nos i arribar a l’igualitarisme és una bona fórmula per poder progressar.



miércoles, 22 de abril de 2015

El futbol, l'opi del poble.

"Violència al futbol? això és una cosa pròpia del joc, la gent ho exagera tot". Al llarg de la història del món esportiu, sobre tot en l'àmbit futbolístic, han esdevingut actuacions deplorables pròpies de la barbàrie. Sembla que els "temples del futbol" fan aflorar a l'ésser humà els seus instints més primitius, els sentiments eclipsen a la raó, l'evolució humana queda aparcada i l'únic important per damunt de tot es guanyar la batalla. Sempre m'he considerat un apassionat del futbol he negat evidències, he cregut en les més banals utopies com si en elles em fos la vida, és com si el futbol fos una malaltia que t'atrapa i no et deixa marxar, una malaltia que justifica tot, una malaltia socialment acceptada pels grans cercles socials. El futbol que avui dia podem veure a la televisió, aquell del que tot el món parla al bar és la major expressió de putrefacció i corrupció d'un esport. Per molt que en pese, el futbol ja no és sols futbol ara és: economia, negoci, política, control de masses, violència, fanatisme. No obstant, dins d'aquesta gran mentida de "fair play" "exemples de superació" "respecte " que ens intenten vendre sempre ens quedarà allò més pur i essencial que intrínsecament comporta el futbol, allò que si comporta una educació en si mateix, allò que mai ens podran arrabassar: ajuntar uns amics al parc, delimitar dues porteries i fer rodar el baló.

miércoles, 15 de abril de 2015

El moviment és educatiu o tal vegada no?

En relació a la temàtica que estem tractant aquests dies a classe hem elaborat un díptic (adjuntat al final del document) on es recopilen diverses opinions i cites de diversos autors que defenen baix el seu punt de vista si el moviment és educatiu o no. Personalment crec que el moviment si pot arribar a ser educatiu sempre i quan tinga com a premissa bàsica ser-ho, com be citen en aquest article  Devís, J. y Peiró, C. (2011). Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación FísicaTándem,35, 68-74 "La práctica de actividades físicas sin tener una idea de lo que se quiere hacer con ellas es un signo de que no son educativas"

lunes, 6 de abril de 2015

Acaba la Setmana Pennac

Per a finalitzar amb la setmana Pennac, els meus companys Néstor Portes Morell, Mario Aparisi Mancho i jo hem el·laborat un vídeo en relació al seu exemplar "Mal de Escuela", en ell hem volgut plasmar mitjançant imatges passatges significatius del llibre.
video

lunes, 30 de marzo de 2015

"Mal de escuela"

"Mal de escuela" és el títol que atorga el prestigiós novel·lista Daniel Pennac a la seua obra. Un llibre que tracta els punts a millorar del sistema educatiu des de el punt de vista dels alumnes més roïns.
Al llarg de la seua obra enumera gran nombre de errors que es cometen des del punt de vista educatiu, un d'ells és la impossibilitat de captar la atenció dels alumnes que estan únicament de cos present mentre alliberen la seua ment de la esclavitud de les aules. Aquesta falta de concentració és un fet que es produeix molt a sovint en situacions de la vida quotidiana cosa que plasma amb gran encert aquest fragment d'un capítol de la tan famosa serie de televisió "Los Simpsons". Pot ser aquesta falta d'atenció siga deguda a la saturació excessiva a la que estem sotmesos amb la sobre-informació que produeixen els medis de comunicació, o tal vegada siga per la quantitat de preocupacions que ens ocupen la ment, o simplement siga perquè allò del que ens parlen ens pareix tan llunyà i absurd que pareix que no vaja amb nosaltres, qui sap.

domingo, 22 de marzo de 2015

¿Qué es educar?

La concepción del término de educación ha ido variando a lo largo de la historia según diversas corrientes y autores. Se puede citar a la antigua Grecia como una de las cuna más importantes de la educación. Sócrates, Platón, Aristóteles e Isócrates fueron los pensadores que influyeron en su concepción educativa. El objetivo griego era preparar a los jóvenes intelectualmente para asumir posiciones de liderazgo en las tares del Estado y la sociedad pero, actualmente ¿Qué significado tiene educar en nuestra sociedad? ¿Qué significa este término?

Según la RAE (Real Academia Española), el término educar significa:”dirigir, encaminar, doctrinar. Desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o del joven por medio de preceptos, ejercicios, ejemplos, etc. “. Bien, pues para mi es mucho más. Educar es una consecuencia de la evolución del ser humano, una evolución que ha permitido a la humanidad quitarse esa venda de la ignorancia y darse realmente cuenta de la importancia de la educación, su beneficiosa repercusión en la sociedad y el poder que esta le otorga. Educar es un aprendizaje continuo, muchas veces nos cegamos en que aprender es memorizar y no es así. Al largo de la vida uno va adquiriendo conceptos, vivencias, valores, experimentando sentimientos y muchas otras cosas. La suma de todo esto es lo que conforma tu personalidad. ¿Pues hay mejor forma de ser eficientes en la educación que formando la personalidad. Como bien dice Juan Carlos Tedesco “el cambio más importante que abren las nuevas demandas de la educación es que ella deberá incorporar en forma sistemática la tarea de formación de la personalidad”. Educar también es, de un modo u otro, algo recíproco ¿todos pueden enseñar y aprender? Aunque haya gente que no lo vea así para mi es obvio que si como bien defiende  Fernando Savater “Los niños, por ejemplo, son los mejores maestros de otros niños en cosas nada triviales, como el aprendizaje de diversos juegos[] mientras que los niños más espabilados muestran a los otros cómo van a jugar ellos de ahora en adelante, conservando pero también sutilmente alterando la tradición cultural del juego.” Educar también incluye enseñar a aprender, cualquiera puede aprender pero no todos pueden enseñar a aprender. Según Jaime Balmes “el arte de enseñar a aprender consiste en formar fábricas y no almacenes”.


Para concluir, cabe decir que la educación supone un pilar fundamental para una sociedad. Su significado y los valores que representa son muy amplios. Para mí no es más que una receta donde tenemos ingredientes infinitos y el resultado final es el saber y la evolución en todos sus sentidos y formas.


martes, 10 de marzo de 2015

Educació 3.0


Personalment opine que incloure material audiovisual a la docència pot ser interessant i ajudar a millorar-la. Al fi i al cap, el món evoluciona i l’educació ha de fer-ho per no quedar-se obsoleta. No obstant, aquests mitjos no poden ser substitutius de processos d’aprenentatge bàsics com la lectura, el raonament o la capacitat crítica.  
Sobre la temàtica de la diversió a classe i la introducció de material audiovisual que vam tractar ahir, he trobat un article molt interessant (que adjunte a continuació) sobre la educació mitjançant canals de Youtube i alguns exemples.


Com sempre dic, llegiu i extragueu les vostres pròpies conclusions. 

jueves, 5 de marzo de 2015

El sistema educatiu més exitós d'Europa

Tractant el tema de l’educació i el sistema educatiu vaig recordar que fa poc vaig llegir un article (que adjunte a continuació) sobre quin era el sistema educatiu més exitós d’Europa i quines eres les claus.

Aquest sistema educatiu es basa fonamentalment sobre aquests principis:

  •           El 95% dels centres son públics. I la ensenyança es gratuïta, així com el material i el menjador.
  •            L’educació obligatòria comença als set anys.
  •        Els alumnes comencen amb les assignatures més senzilles com l’educació física i la seua llengua pròpia. Més tard, las matemàtiques, ciència, historia i llengües estrangeres.
  •            Als deu anys u onze anys comencen a rebre qualificacions numèriques per aquestes matèries.
  •            Un altra de las característiques més importants del sistema finés es que cada col·legi te la seua pròpia organització en funció de les seues necessitats. El govern central te un percentatge baix en la organització del pla curricular.
  •            Els professors allí no son funcionaris tal i com ho entenem en Espanya; poden ser acomiadats, encara que no és una cosa habitual.

Aquestes característiques entre moltes altres defineixen el país més eficient a nivell educatiu. Resulta curiós que a Espanya les reformes aplicades al sistema educatiu no s’assemblen ni una mica a les citades anteriorment, més be van en direcció oposada. Un exemple ben clar és el cas de l’educació física, mentre aquells països amb un alt nivell educatiu inclouen diverses hores a la setmana, a Espanya la LOMCE les redueix. 

Us recomane que llegiu aquest article i reflexioneu.




lunes, 2 de marzo de 2015

Pòster: Ideal de bellesa

En aquesta activitat ens ha sigut encomanada la tasca de fer un pòster amb temàtica lliure. Mitjançant el nostre pòster hem volgut representar l’ideal de bellesa femenina segons l’època històrica. Al llarg del temps els clixés de bellesa en el món han anat canviant. 


En primer lloc trobem la prehistòria, concretament la Edat de Pedra, en aquesta època trobem que les dones amb els òrgans reproductors molt marcats són les que mes èxit aconseguien, ja que, tenien més possibilitats de donar a llum amb èxit.
En segon lloc cal destacar Egipte (2955 – 332 a.C.). Per als egipci la dona havia de ser prima, amb els pits xicotets i tornejats i amb els malucs amples. En aquesta època solien utilitzar joies per enaltir la seua bellesa.
En tercer lloc trobem Grècia (S. VIII – I a.C.). En aquesta etapa la bellesa es concebia com el resultat de càlculs matemàtics, mesures proporcionals y cura per la simetria. Aquets cànon establia que el cos humà per ser perfecte havia de mesurar 7 vegades el cap.





L’etapa que trobem a continuació és l’edat mitja (S. V – XV). Degut a l’auge del cristianisme en aquesta època la bellesa depenia de la intervenció de Deu. De forma que si alguna cosa es considerava bella era perquè havia sigut una creació divina. En l’ideal de bellesa trobem la influencia de les invasions bàrbares les quals mostraven la bellesa nòrdica de nimfes i cavallers.



Posteriorment trobem el Renaixement (S. XV – XVI). El Renaixement té un cànon de bellesa semblant al del món clàssic on predominava l’harmonia i la proporció.









L’època del Barroc (S. XVII – XVIII) va estar caracteritzada per ser l’edat de l’aparença i la coqueteria. En aquesta etapa el més destacable es l’ús de perfums, carmins, pentinats pomposos, corses molt cenyits al cos, encaixes, sabates amb tacó, espills i joies. Respecte de l’aspecte físic cal destacar que hi havia uns cossos més plens que en èpoques anteriors, pits més grans, malucs mes amples, braços redons i plens i la pell blanca és tot un referent de bellesa de l’època.








En la actualitat l’ideal de bellesa ve determinat principalment pel nivell de greix. Les dones flaques avui dia tenen més èxit. Al contrari que en el barroc, es considera la pell morena com una cosa bella i atractiva. Els pits grans també gaudeixen d’un gran atractiu. Cal destacar que el pas pel quiròfan per operacions estètiques es considera com una cosa habitual i normal actualment.


domingo, 15 de febrero de 2015

Expectatives i compromisos en relació a l'assignatura

Respondre a les següents qüestions poden ajudar, sens dubte per a reflexionar sobre les expectatives i compromisos en relació a l'assignatura.

Què esperes aprendre?
Quina és l'essència del moviment, veure quina és la importància d'aquest i aprendre com educar-lo correctament.

Què vaig a fer per a aprendre?
Per a aprendre considere important l'assistència a classe, la relflexió sobre els temes tractats, dur a cap les tasques correctament.

Què vaig a fer per a que els meus companys aprenguen?
Principalment publicar en el blog i fer aportacions interessants en classe.

Quina utilitat té el que vaig a aprendre?
Entendre que és el moviment i que suposa aquest per a un ésser humà tant de forma individual com de forma col·lectiva és una base fonamental per a després poder traslladar-ho a l'educació i ser més eficient.

Quin valor té el que vaig a aprendre?
A nivell personal pense que el que puc aprendre d'aquesta assignatura pot ajudar-me a millorar el meu esperit crític front als prejudicis ja establits per la societat. La responsabilitat és un valor que sens dubte estarà present, ja que, educar el moviment és una tasca amb una gran responsabilitat, ja que d'una manera o un altra tot allò que faces digues o ensenyes tindrà una repercussió sobre les persones i la societat en general.

martes, 10 de febrero de 2015

Benvinguda

Hola el meu nom és Guillem Mañó alumne del Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport en la Universitat de València. Mitjançant aquest blog us parlaré sobre qüestions relacionades amb l'assignatura d'Educació del Moviment que estic cursant.

Per començar voldria donar la meua visió sobre que és per a mi el moviment. Per a mi el moviment és una forma de deixar petjada en el món, de fer-se present. Cadascú té una forma particular de moure's el que produeix una pluralitat infinita de moviments. En definitiva, segons el meu punt de vista, el moviment fa possible que el món